Claudia Casafont, Núria Fabrellas, Paula Rivera, Maria Carmen Olivé-Ferrer, Elena Querol, Montserrat Venturas, Judith Prats, Cecilia Cuzco, Cindy E. Frías, Silvia Pérez-Ortega, Adelaida Zabalegui
Explorar i comprendre l'experiència dels rols dels estudiants d'infermeria com a auxili sanitari en resposta a la crisi de la COVID-19.
L’estudi, emmarcat en l’experiència dels estudiants de 4t d’infermeria que van realitzar auxili sanitari en l’hospital Clínic de Barcelona durant els primers mesos de pandèmia de COVID-19, aprofundeix en les vivències que va suposar el treballar en un rol creat de novo enmig d’una crisi inconmensurable.
Es van realitzar entrevistes en profunditat a una mostra de 10 estudiants de 4t curs, dones, d’entre 21 i 25 anys d’edat, contractades com a auxili sanitari en qualsevol dels torns de treball (unitats hospitalàries o l’hotel salut). Les preguntes que guiaven l’entrevista es van fonamentar en els objectius de l’estudi i la literatura consultada. Cinc investigadors van realitzar l'anàlisi de dades individualment seguint un enfocament hermenèutic.
Els estudiants van valorar molt positivament el nivell d’aprenentatge adquirit, sota una pressió inferior a la que tindrien en una transició al món laboral convencional, adaptant-se al “nou format” d’atenció de forma ràpida i considerant el treball en equip com un valor fonamental. No obstant, la impossibilitat de comunicar-se amb els pacients i la inespecificitat dels processos per tenir-ne cura van ser qüestions viscudes de forma negativa. La situació també va provocar l’experimentació d’un gran ventall d’emocions, des de sentiments d’orgull professional a la por i la incertesa.
Els resultats de l’estudi, un dels primers realitzats considerant una mostra d’estudiants en rols d’auxili sanitari, eleva la necessitat de considerar la formació acadèmica prèvia dels estudiants i les noves incorporacions infermeres en termes d’orientació, seguiment i suport emocional, especialment en situacions de crisi, així com la necessitat de definir guies/protocols per part dels hospitals del que els estudiants i noves incorporacions perceben com a ambigu.
Aportació:
La consideració de tots els elements exposats per l’estudi torna a posar de manifest la necessitat de minvar el gap entre teoria i pràctica, encara present en el nostre entorn professional infermer. Les aliances entre el món assistencial i universitari són claus per l’avenç professional i disciplinari, especialment en l’afrontament de situacions i reptes com el que va representar la pandèmia de COVID-19.
DOI: 10.1016/j.nedt.2020.104711.
Àmbit: Hospital tercer nivell / universitari
Indicadors bibliomètrics:
