Article 19 : Desembre 2025

Asociación entre la intensidad de cuidados y el destino de alta en pacientes atendidos en el servicio de urgencias: estudio de cohortes

Andrea Urbina, Maria-Eulàlia Juvé-Udina, Jordi Adamuz, Maribel González-Samartino, Rosa Sánchez-Cabrera, Marta Romero-García.


Analitzar l’associació entre la intensitat de cures i els diferents destins d’alta de persones ateses al servei d’urgències d’un hospital d’alta complexitat.


L’article analitza una gran cohort retrospectiva d’usuaris atesos durant un any al servei d’urgències de l’Hospital Universitari de Bellvitge (49.344 episodis). Les variables principals d’estudi van ser la intensitat de cures requerida per a cada persona atesa (mesurada a partir del sistema de classificació de pacients ATIC) i el destí d’alta d’urgències (alta a domicili, alta voluntaria/abandonament, hospitalització, trasllat a UCI o defunció). Aproximadament, el 73% dels usuaris del servei d’urgències van requerir una intensitat de cures classificada com intensificades/intermèdies (ràtio infermera-pacient requerida 1:6–1:4). A més, l’estudi mostra que a mesura que augmenta la intensitat de cures, també ho fan els destins d’alta desfavorables: hospitalització, trasllat a UCI i mortalitat intrahospitalària. A l’anàlisi multivariant ajustat per edat, sexe i temps d’estada, els grups preintensius/intensius (ràtio infermera-pacient requerida 1:3–1:2) presenten una forta associació amb el trasllat a la UCI i la defunció.

Aquest estudi ha permès determinar les necessitats de cures en l’àmbit d’urgències hospitalàries i proporciona una base objectiva per facilitar una planificació de recursos infermers més eficient i segura. Alhora, pot ajudar a identificar precoçment els usuaris amb major risc d’ingrés, trasllat a UCI o mortalitat, reforçant la seguretat i la continuïtat assistencial. Per tant, el sistema de classificació de pacients ATIC es presenta com una eina complementària al triatge per orientar l’assignació de recursos infermers durant l’estada de les persones ateses a urgències. Futurs estudis prospectius haurien d’avaluar-ne l’aplicabilitat en la gestió de recursos assistencials i els resultats de salut.

 


DOI: doi-org.sire.ub.edu/10.55633/s3me/076.2025

Àmbit: Urgències hospitalàries

Indicadors bibliomètrics:

  • Nom de la revista: Emergencias
  • Quartil (segons JCI): Q1 (D1)
  • Àrea (segons JCI): EMERGENCY MEDICINE (5/56)
  • Nº total de cites de l'article: 2
  • Impacte en xarxes socials (descàrregues, número de vegades que l’article ha estat compartit,...): 11 lectures (ResearchGate).